Antoni Micó dibuixant i il·lustrador

El pescador de Sirenas

2011-12-11T14:34:00.000-08:00

HE TORNAT!!!!!

2010-10-06T03:41:00.000-07:00

Estic mol content.No cal dir res mes

llibre gegant de contes

2010-06-05T15:19:00.000-07:00

De tots els esdeveniments que es fan al entorn del llibre il•lustrat per joves i infants , el llibre gegant de contes de Mataró es al meu entendre el més participatiu i entranyable tant per els il•lustradors com per els infants. Per el il•lustrador es un repte treballar davant de la multitud de nens, ja que els il•lustradors estem habituats a il•lustrar en la soledat del estudi.
Però el que es fantàstic i això no ho don la soledat es veure l’ expressió d’un infant davant del resultat del treball en equip, el infant , qui es qui narra la historia i el il•lustrador , el que la converteix en realitat.
Tot això gràcies el gran estimat amic en PEP DURAN ,la llibreria Robafaves i els seus col•laboradors.

He pensat que estaria be poder fer un llibre gegant a Vilanova i la Geltrú. Aquí tenim una plaça fantàstica plena de nens . I cal dir que hi han mols. Apart tenim una gran biblioteca infantil en la mateixa plaça, i com no, bones llibreries com Llorenç i la Mulassa. Al meu entendre es reuneixen tots els ingredients . Cal pensar que si es fes caldria donar-li continuïtat , i trobar col•laboradors . Be es un repte que si es pot fer crec que tots sortirem guanyant, sobre tot els nens i els il•lustradors .

IL·LUSTRATS

2010-02-27T07:44:00.000-08:00

Aquesta es una de les tasques que em van fer sentir mes be com a docent, el haver participat en la creació del cicle de conferencies IL•LUSTRATS, tan de bo continuïn. Lo excepcional d' aquest assumpte va ser la proximitat de grans autors als alumnes . El contacte, la participació i l' explicació de les seves vivències professionals dins d' un ambient distes i familiar.
I van venir amb Max, Sergio Mora, Pablo Auladell, Toni Ros, Rebeca Luciani, Horacio Altuna, Fernando Krahn , Roger OLmos , Jordi Sabater Pi, Leo Basi i Andreu Buenafuente,Laura, Nazario,Roser Capdevila, Josep maria Berenguer , Xavier Macferson , Enric Pasoles, Marcel•lí Antunez i tan altres mes .

A l'amic Jordi

2009-12-04T07:51:00.000-08:00

Fa uns quants anys enrere, quan impartia classes d’ il•lustració a l’escola Llotja del carrer Avinyó, conjuntament amb els meus companys, ens vam proposar portar a terme una sèrie d’activitats per tal de difondre i dignificar l’ofici de dibuixant i il•lustrador. Així vam començar a programar una sèrie de conferències i exposicions les quals tindrien com a prioritari convidar artistes i professionals, tant de renom nacional com internacional. Paral•lelament vam trobar interessant exposar treballs d’ex-alumnes que haguessin triomfat professionalment dins de l’àrea de l’artista convidat. El propòsit consistia a propiciar el contacte entre tres generacions , els professionals de renom, els que estan començant i els alumnes que aspiren a ser professionals.
Feia temps que coneixia l’obra del Doctor Jordi Sabater Pi, i vaig pensar en aquell moment que seria una bona idea proposar-li el projecte d’una exposició sobre part de la seva obra gràfica, i de pas intentar aconseguir la publicació d’un catàleg, ja que els que ens dediquem al món de l’art sabem que una exposició té un temps efímer, i el catàleg, com a testimoni, perdura en el temps.
Vaig posar-me en contacte amb ell i li vaig proposar el projecte. Recordo bé com de receptiu i il•lusionat es va mostrar amb la idea, i partint del seu vist i plau vaig organitzar l’exposició. No cal dir que tot plegat va ser tot un èxit ja que vam poder recollir una extraordinària mostra dels seus dibuixos en antropologia, botànica, paisatgística, zoologia i primatologia. Fou destacable el gran nombre de públic en l’acte d’inauguració: alumnes, professionals del món de la il•lustració i de la ciència... així com també admiradors de tota condició.
Arran d’aquesta exposició vam travar una bona amistat, suposo que per l’interès mutu en el dibuix. Recordo haver tingut llargues converses sobre artistes i dibuixants, tant del passat com de l’actualitat. Tot d’una, la conversa es traslladava del terreny de l’art al de la ciència i finalment tornava als seus records de la seva vida a l’Àfrica. Les trobades es feien freqüents i les converses apassionants. En una d’aquestes trobades em va proposar sortir un matí a dibuixar a fora de Barcelona, i em va semblar prou interessant . Vam anar a Montserrat, a dibuixar la muntanya, crec recordar que seria el juliol del 2003, i no vam deixar de sortir a dibuixar fins a finals de setembre del 2005. Cada setmana agafava el cotxe i l’anava a recollir a casa seva a primera hora del matí , ell ja m’esperava a baix al carrer amb el seu bloc de dibuix i el seu llapis. Un dia anàvem al Montseny , un altre al Pedraforca, a San Llorenç de Munt, al pantà de Sau..., però el lloc on anàvem mes sovint era Montserrat. Podria ser per la proximitat i evidentment per la majestuositat de la muntanya. Vaig aprendre a dibuixar molt en aquestes sortides. A part, era un plaer trobar-te qualsevol dia al matí en aquests indrets i en companyia del Doctor Jordi. Recordo un grapat d’anècdotes divertides en aquests viatges.
Amb el temps el lligam entre nosaltres i amb l’Escola Llotja va ser més intens ja que ell estava sempre obert a participar en qualsevol acte relacionat amb el dibuix i la il•lustració naturalista. El Departament d’il•lustració de l’escola va proposar posar el seu nom a l’aula de dibuix més emblemàtica de l’escola. I així ho vàrem fer. En la inauguració va dir-me: “El destí és capritxós ja que de jove volia ser dibuixant i tenia interès a anar a la Llotja a aprendre, però el meu pare no em va deixar, finalment l’aula mes important de dibuix de l’escola portarà el meu nom“.
El senyor Jordi, amb el temps va transmetre a tothom qui el conegués el sentiment d’autenticitat d’una vida plena i dedicada a la ciència, la seva personalitat i actitud, les seves declaracions i comentaris del seus raonaments, transmetien la sensació d’ estar davant d’un d’aquells personatges amb saviesa i que tan sols coneixem en novel•les o relats romàntics del segle XIX. Possiblement a la seva vellesa aquest sentiment es va fer més intens... Un dels últim actes que vaig organitzar va ser el comissariat de l’exposició “L’ULL DE LA NATURA” en el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquesta exposició tenia d’especial que era la primera vegada que els seus dibuixos es mostraven en un museu i , per a més satisfacció, en un que forma part del MANAC i de la reserva del PRADO de Madrid. El dia de la inauguració el recinte estava de gom a gom i recordo que , quan el Doctor Jordi va entrar a la sala del Museu, el públic assistent el va aplaudir efusivament, quasi com en la cloenda d’una gran actuació teatral. Va ser un d’aquells moments màgics i emocionants.
En els últims temps el Doctor Jordi es va anar apagant com una flama. Fins que els seus dits ho van permetre no va deixar de dibuixar. Al final, encara que el seu cos no li respongués a causa del seu estat, cal dir que sempre la seva ment va mantenir-se totalment lúcida i clara. En una de les últimes converses amb ell li vaig preguntar d’on treia tanta vitalitat, la seva resposta va ser: “Tan sols tinc molta curiositat”, i continuant la conversa , li vaig demanar: “Si pogués viure 80 anys més en què investigaria?” La seva resposta fou contundent: “En el Cosmos, pensa que l’ésser humà és l’únic animal, que té consciència de l’Univers”.
Antoni Micó Floriach

CARPETA DE DIBUJO DE MICHAEL SANDA

2009-07-15T01:17:00.000-07:00

La magia del objeto
Cuando inicio una historia me gusta crear un elemento, un objeto real que parezca lo más autentico posible. Supongo que lo hago porque me gusta, también por mi antigua profesión de diseñador de attrezzo. Pero la verdad es que encuentro fascinante poder tener algo construido entre mis manos, que ha surgido de la imaginación. Es como pasar de una dimensión a otra (La mente, el dibujo, el papel, la materia).

Esta es una carpeta de viaje de uno de mis personajes, pertenece a un dibujante del siglo XIX, Michael Sanda, el cual participo en la campaña militar de Egipto en 1882-1884.
La realice con cartones, piel y tela. Luego la decore con algunos elementos, buscando por anticuarios y tiendas de coleccionismo. Lo mas divertido es plantearte el diseño partiendo de los materiales, es como un rompe cabezas.
Bien todavía no está terminada, debo solucionar algunos detalles y envejecerla.

The magic of the object
When beginning a story I like creating an element, an actual object that seems it more authenticate possible. I Suppose that do it because likes me, also for my former designer profession of attrezzo. But the truth is that fascinating meeting being able to have something built between your hands, that has emerged of the imagination. He Is as passing of a dimension to another (The mind, the drawing, the paper, the matter).

This is a folder on a trip belongs a draftsman from the nineteenth CENTURY, Michael Sanda which participate in the military campaign of Egypt in 1882-1884.
Carries out her with cardboards, skin and cloth. Later on decorates her with some elements, seeking because of antique shops and shops of coleccionismo. It but amusing is to pose you the design splitting of materials, is as a breaks heads.
Good not yet is terminated, should solve some details and to age her.

Libretas de autor -1

2009-07-07T05:13:00.000-07:00

Siempre existen momentos en que el lápiz se distrae con el papel. Recuerdo un fragmento de la gran película “El cielo sobre Berlín”, donde aparece el actor Peter Falk interpretándose a sí mismo y dibujando en un avión. Que escena tan magnífica para los que nos hemos sentido bichos raros alguna vez cuando dibujamos. Yo personalmente he dejado de sentirme extraño.
Mi buen amigo Jordi Sabater Pi , un buen día que dibujábamos juntos, se le acerco un hombre y le dijo:

-“Hooo , vaya está dibujando?..... Que difícil debe de ser?, lo que me gustaría saber dibujar”.

Le contesto:
-¡Pues dibuje! , se aprende dibujando, y si no dibuja es señal que no le gusta. Dibuje, Dibuje, que se lo pasara bien.

Libretas de autor

2009-06-21T23:43:00.000-07:00

Como sabéis es importante no dejar de dibujar. Es la primera norma para avanzar y progresar.
El problema es que por naturaleza la gente es vaga. Es importante no tomarse el dibujo como un trabajo sino como un juego, pasatiempo o una manera económica para pasar un buen rato, a parte aunque hoy en día esta de moda ser ecologista y no gastar papel, todo el mundo está enganchado a los ordenadores. Que yo sepa la electricidad también contamina, para mí lo más honesto es reciclar y aprovechar los maravillosos recursos de las libretas o blocs de bolsillo.
Es maravilloso y sorprendente. Si se va la luz puedes seguir dibujando.
Aquí tenéis una pequeña muestra de algunos dibujos de mis libretas de autor, realizadas en el tren, parques, momentos de soledad y en alguna reunión algo pesada. De ellas suelen aparecer con el tiempo las grandes ideas.

Paris

2009-06-15T00:51:00.000-07:00

Este es un proyecto ambicioso, no tan solo por el trabajo de diseño y de ilustración sino por el contenido narrativo y documental.
La historia surge a partir de un hallazgo del interior de dos maletas. Una de ellas encontrada en la carbonera del antiguo edificio del bolsín de Barcelona, y la segunda tras una pared falsa de la casa de Víctor Balaguer (Santa teresa)de Vilanova i la Geltru.

Gogol

2009-06-15T00:32:00.000-07:00

Este es un proyecto en construcción, “Gogol el domador de Pulpos”. Este libro ilustrado está pensado para el público adulto.

REVISTA TRAUMA

2009-06-09T03:03:00.001-07:00

Aquí estamos con los amigos de Trauma i Amazing Monsters.
Sobre la revista Trauma, que decir de lo orgulloso que me siento de poder ver que cada año surge un nuevo ejemplar. Puede que guste más o menos, pero mantiene su calidad grafica como de edición, gracias a los dos motores de la publicación Dani y Rotor. Existen personas que piensan que las cosas salen por que si…..pues es por esfuerzo y cabezonería, y claro esta te tiene que gustar y MUCHO. Aquí tenéis también una foto de la perrita Molleja, mascota de TRAUMA realizada por alumnos de la especialidad de ilustración de la Escuela Llotja.

Professor Escola Llotja il·lustracio 1991-2009

2009-06-09T02:23:00.000-07:00

En 1991 entro a treballar com ha professor de projectes d’il•lustració, amb la tasca conjuntament amb els meus companys de dotar de personalitat y professionalitat a la especialitat d’ il•lustració.
Els començaments vam entendre que per que l’especialitat fos singular i diferent a altres escoles, teníem com a deure dotar al alumnat d’un perfil al màxim de professional possible, incidint en el procés de disseny, el dibuix i el assoliment de diferents tècniques , com també saber conduir-lo al seu estil dins d’una narrativa i branca professional pròpia. Ames caldria difondre l’especialitat i el ofici d’il•lustrador. Per això en els inicis vam apostar per exposar en fires internacionals, com el Salo internacional del Còmic de Barcelona i realitzar exposicions, conferencies i publicacions. Crec que amb els anys em aconseguit un nivell excel•lent com a especialitat tant en el antic pla d’estudis , com en el Cicle formatiu de Grau Superior . Actualment som el Cicle més nombrós en quant alumnat de tota l’escola.
Penso que el que és important és ser honest amb relació a la professionalitat i amb la maduresa personal de cada alumne en adquirir els coneixements per convertir-se amb il•lustrador. El meu somni es que algun dia puguem realitzar el Cicle de grau Superior de Còmic i el de Animació, els quals puguin tenir titulació pròpia. Ja que els itineraris al meu entendre son una pèrdua de temps.

Recordo amb emoció una anècdota.

“En els cicles de conferencies que fem cada any, vam convidar a Andre Letria , un gran il•lustrador portuguès, Quan es trobava apunt de començar la conferencia em vingué tot sorprès i exaltat , i em digué que se sentia nerviós per tenir com a públic a la seva conferencia aquells dos grans il•lustradors de renom internacional . Jo no vaig caure , tan sols veia a dos bons amics i ex alumnes. En Roger Olmos i en Sergio Mora. Va ser un de aquells moments màgics que pot tenir un professor , quant et dons conta que els teus alumnes han triomfat i son coneguts internacionalment. Em va fer sentir be.”

Per les nostres aules han passat alumnes que en la actualitat son grans professionals com : Sergio Mora, Berto Martinez, Carmen Segovia, Roger Olmos, Enric Passoles , Xavier Macferson, Montse Bernal,Isabel Ferrer, Jun Matsura, Josep Rodes,Jordi Vila, Daranes, Albert Pallares i tan d’altres .

Espero que això continuí.

L'Ull DE LA NATURA MUSEU VICTOR BALAGUER

2009-06-09T01:53:00.000-07:00

Comissari de la exposició L’ULL DE LA NATURA de JORDI SABATER PI.
Aquesta exposició va ser mol especial per diverses raons, per una banda el espai . La Biblioteca del Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú , transmetia aquell romanticisme de final de segle XIX, i es convertí amb el decorat perfecte per l’ exposició. També per els bons amics que van participar amb la seva realització. Al bon amic i impulsor del projecte Albert Ortiz. La Celia, responsable de la col•lecció del Parc Científic. I el extraordinari Equip del Museu Victor Balaguer, la Monserrat Alos, el Nacho i la Mar. com també per el recolzament del apreciat i amic, el Doctor Marius Ruviralta.
I com no. Les dues Sandras,la Martin i la Butenmeller, alumnes de practiques de l’escola Llotja de il·lustracio que van realitzar el muntatge conjuntament amb el apreciat Dani.
El senyor Jordi Sabater va quedar content

Exposició Jordi Sabater a la Llotja

2009-06-03T01:51:00.000-07:00

Mi primer contacto con Jordi Sabater Pi fue a raíz de organizar una exposición de una parte de su obra como dibujante naturalista. Es preciso decir que el Doctor Jordi Sabater Pi está considerado uno de los científicos más importantes internacionalmente, y también es uno de los más destacados dibujantes naturalistas. Desde el primer momento el Doctor Jordi siempre ha ayudado y ha colaborado con la escuela Llotja para difundir y dignificar la ilustración y el Dibujo.
Esta exposición la inaugurábamos en la Escuela Superior de Arte y Diseño en el antiguo edificio de la calle Avinyò. Uno de los hitos que teníamos era realizar un catálogo de la exposición y es preciso decir que el resultado fue excelente, paralelamente realizamos otra exposición de alumnos y ex alumnos que realizaban ilustración naturalista en la cual participaban los que más tarde crearían la empresa “Ala de Mosca”.
Unos años más tarde, agradeciéndole su colaboración con la escuela, como también para valorar su trayectoria artística y científica, le dedicamos un aula a su nombre “Aula de dibujo Jordi Sabater Pi”.
Es preciso decir que un lugar importante para visitar es su Colección, ubicada en el Parque Científico de Barcelona . (C/ Baldiri Reixac , 2,08028 Barcelona, col.sabaterpi@ub.edu)

El meu primer contacte amb Jordi Sabater Pi va ser a rel d’ organitzar una exposició d’ una part de la seva obra com dibuixant naturalista. Cal dir que el Doctor Jordi Sabater Pi esta considerat un dels científics més importants internacionalment, i també es un dels més destacats dibuixats naturalistes. Des d’ el primer moment el Doctor Jordi , sempre ha ajudat i a col•laborat amb l’escola Llotja per difondre i dignificar l’ il•lustració i el Dibuix.
Aquesta exposició l’ inauguràvem a l’ Escola Superior d’Art i Disseny Llotja en el antic edifici del carrer Avinyò. Una de les fites que teníem era realitzar un catàleg de l’exposició i cal dir que el resultat va ser excel•lent , paral•lelament vam realitzar un altra exposició d’ alumnes i ex alumnes que realitzaven il•lustració naturalista en la qual participàvem els que mes tard crearien l’empresa “Ala de Mosca”.
Uns anys mes tard, per agrair-li la seva col•laboració amb la escola, com també per valorar la seva trajectòria artística i científica, li vam dedicar una aula al seu nom “Aula de dibuix Jordi Sabater Pi”.
Cal dir que un lloc important per visitar es la seva Col•lecció, ubicada al Parc Científic de Barcelona . (C/ Baldiri Reixac , 2,08028 Barcelona, col.sabaterpi@ub.edu)

Dibuixar amb Jordi Sabater Pi

2009-05-28T03:36:00.000-07:00

A principis de l'any 2003 vaig fer un bon amic, en Jordi mes conegut per Doctor Jordi Sabater Pi.
Els dos compartim l’ afició per el dibuix , i vam decidir sortir cada setmana a dibuixar . El més comú era anar a Montserrat , però de vagades i anàvem a San Llorenç de munt , El pantà de Sau o fins i tot al Pedra Forca. Quasi be sempre acompanyats d’amics o alumnes. En les ultimes sortides s’hi apuntar el bon amic Lluis Casado el qual apart de ser un gran amant de la natura i coneixedor de la immensa topografia catalana es també un gran pintor al oli.
Van ser més de dos anys surtin a dibuixar i cal dir que la destresa i la síntesis d’ observació de Jordi Sabater Pi al ora de realitzar un dibuix en plena natura em va fer aprendre enormement ,ja que ames d’amic es per ami un gran mestre.

BRITISH MUSEUM

2009-05-25T09:01:00.001-07:00

Il•lustracions per British Museum , per l’exposició Unknown Amazon , Octubre del 2001.La meva afició per el art antic i ètnic em va portar a visitar freqüent ment el Museu Barbier-Mueller , desprès la casualitat i la meva llibreta de dibuix van fer la resta. Va ser un treball que vaig realitzar en 5 mesos amb peses de la reserva del museu, algunes de 2000 anys d’antiguitat. Va ser una experiència gratificant a nivell humà. Vaig fer bons amics, com la conservadora del museu Elisabeth Casellas, i el dibuixant del British Museum Gard Dering.

Ilustraciones para el British Museum , para la exposición Unkonwn Amazon,Octubre del 2001. Mi afición por el arte antiguo y étnico me llevo a visitar frecuentemente el Museo Barbier-Mueller, después la casualidad y mi libreta de dibujo hicieron el resto. Fue un trabajo que me llevo 5 meses, dibujando piezas de la reserva del museo de más de 2000 años de antigüedad. Fue una experiencia gratificante a nivel humano, pues hice buenos amigos, entre ellos la conservadora del museo Elisabeth Casellas, y el dibujante del Brithis Museum Gard Dering.

Illustrations pour le British Museum, pour l'exposition Unkonwn Amazon, octobre del 2001. Mon penchant par l'ancien art éthnique je visite fréquentement le Musée Barbier-Mueller, l'occasion et mon carnet de dessin ont fait ensuite le reste. Ça a été un travail que 5 mois, je m'ai dessiné pièces de la réserve du musée de plus de 2000 années d'ancienneté. A été une expérience gratifiante au niveau humain, parce que j'ai fait de bons amis, entre eux le conservateur du musée Elisabeth Casellas, et le dessinateur du Brithis Museum Gard Dering.

Illustrations for the British Museum, the exhibition Unkonwn Amazon, October del 2001. My liking by ethnic old art i I take to visit the Barbier-Mueller Museum frequently, later the chance and my notebook of drawing made the rest. It was a work that I have been 5 months, drawing pieces of the reserve of the museum of more than 2000 years of antiquity. It was a rewarding experience at human level, because I made good friends, among them the conservative of the museum Elisabeth Casellas, and the sketcher of the Brithis Museum Gard Dering.

Còmics "Malas Chicas"-"Lucy Barcelona"

2009-05-21T03:00:00.000-07:00

il·lustració "Angel"

2009-05-21T02:52:00.000-07:00

1991, Aquesta aerografia va ser la ultima amb l’influencia de Giger.

Planetes dels Jocs Olímpics de Barcelona

2009-05-21T01:49:00.000-07:00

En 1992 vaig participar amb els germans Castells de Cardedeu en la realització dels Planetes de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Va ser tot un repte, sobre tot per que es tenia que dibuixar i pintar sobre unes Superficies esfèriques i enormes. Per sort el gran Jordi Castells portava el timó. Va ser un honor treballar amb el Jordi i en Josep Castells, al meu entendre els millors dissenyadors i constructor escenogràfics del nostre país.

En 1992 participe conjuntamente con los hermanos Castells de Cardedeu en la realización de los Planetas de la ceremonia de clausura de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Fue todo un reto, sobre todo por el hecho de dibujar y pintar sobre enormes superficies esféricas. Por suerte Jordi Castells llevaba el timón. Fue un verdadero honor trabajar con Jordi y Josep Castells. A mi parecer son los mejores diseñadores i constructores escenográficos de nuestro país.

En 1992 prenez part conjointement avec les frères Castells de Cardedeu la réalisation des Planètes de la cérémonie de clôture des Jeux Olympiques de Barcelone. A été tout un défi, surtout par le fait de dessiner et peindre sur des surfaces sphériques énormes. Par chance Jordi Castells il portait le gouvernail de direction. Il a été un véritable honneur de travailler avec Jordi et Josep Castells. À mon avis des constructeurs scénographiques de notre pays sont les meilleurs dessinateurs .

In 1992 it participates jointly with the brothers Castells de Cardedeu in the accomplishment of Planets of the ceremony of closing of the Olympic Games of Barcelona. A challenge was everything, mainly by the fact to draw and to paint on enormous spherical surfaces. Luckily Jordi Castells took the rudder. It was a true honor to work with Jordi and Josep Castells. To my to seem escenográficos constructors of our country are best designers.

il·lustracions Subterranean Kids 1986 - 1995

2009-05-19T03:11:00.000-07:00

En 1986 vaig començar la meva col•laboració amb el grup de Hard-Core Subterranean Kids gràcies a la meva bona amistat amb “Mimo” cantant del grup. En el primer àlbum “Los ojos de la victma” vaig realitzar tan sols la il•lustració de la coberta. En el segon àlbum “ya no hay tiempo” vaig realitzar també la coberta, la galeta central del vinil i el full de lletres i crèdits.
Com espot veure el vaig realitzar amb aerògraf i amb les meves influencies Girgerianas.

En 1986 empecé mi colaboración con el grupo de Hard-Core Subterranean Kids. Realice dos álbumes “Los ojos de la víctima” y “Ya no hay tiempo”
Los realice en aerógrafo y bajo influencias Girgerianas.

En 1986 ai commencé ma collaboration avec le groupe de Hard-Core Subterranean Kids. Effectuez les deux álbumes "yeux de la victime" et "il n'y a déjà pas du temps" les effectuez en aerógrafo et sous des influences Girgerianas.

In 1986 I began my collaboration with the group of Hard-Core Subterranean Kids. Make two albums "the eyes of the victim" and "No longer there is time" makes in low aerograph and Girgerianas influences.

il·lustració "Ciutat" 1989

2009-05-19T02:17:00.000-07:00

Aquesta va ser una de les meves primeres aerografies, la vaig realitzar en 1989 i evident ment estava mol influenciat per H.R.Giger . Tots els il•lustradors comencen amb referents d’autors que lis agraden. En la il•lustració “Ciutat” em va servir per adquirir destresa amb el aerògraf. Per cert les figures estan mal resoltes.

(Lapsus) Robot Nandez -1

2009-05-18T04:02:00.000-07:00

TVE ens va encarregar el disseny i construcció d’un robot per un programa concurs el qual mai no es va emetre . Aquets va ser el meu últim treball amb els meus amics. El col•lectiu Art-Ficció.

TVE nos encargo el diseño y construcción de un robot para un programa concurso el cual no se emitió nunca. Este fue mi último trabajo con mis amigos de Art-Ficció.

TVE nous ordre la conception et la construction d'un robot pour un programme concours le quel n'a été jamais émis. Celui-ci a été mon dernier travail avec mes amis d']Art-Ficció.

The TVE I order to the design and construction to us of a robot for a program aid as it was never emitted. This it was my last work with my friends of Art-Ficció

MONSTRUO VIATGANT 1989

2009-05-18T03:58:00.000-07:00

La ultima actuació de Viatjant 1989

Festes de Gràcia 1989

2009-05-18T03:51:00.000-07:00

Construcció del guarniment del carrer Llibertat en les festes del Barri de Gràcia, conjuntament amb els meus companys i un bon amic Jordi Castells.

Drac 1989

2009-05-18T03:45:00.000-07:00

Actuació monstre ,Plaça Prim 1986

2009-05-18T01:56:00.000-07:00

Actuació per Planeta Imaginari. Plaça Prim del poble Nou. 1986. Tot el equip al complet d’Art Ficció. Jo tenia que sortir de dins d' una claveguera , i espantar el vianants , En Pep Duran i un mossèn el qual el interpretava el propi productor del programa Fernando Gonzalez.

Esta fue la primera actuación para el programa Planeta Imaginari. Todo el equipo de Art Ficció. Yo tenía que salir de una alcantarilla y asustar a los viandantes que circulaban por la plaza Prim (Pep Duran y Fernando Gonzalez vestido de cura)
Celle-ci a été la première activité pour le programme Planète Imaginari.

Tout l'équipement d'Art Ficció. J'avais que sortir d'un ponceau et alarmer ce qui est viandantes qui circulaient par la place Prim (Pep Durant et Fernando Gonzalez habillé de prêtre)

Viatjant 1985 escola Llotja

2009-05-18T01:24:00.000-07:00

Mes tard vindria un altre personatge . “El viatjant “construït com un vestit, fet amb silicona, ossos i resines. El construirem per donar-nos a conèixer professionalment , però la seva primera presentació va ser a la escola Llotja per un treball de fotografià . Recordo la sorpresa del professor Pardo quant va veure el muntatge.

Más tarde construimos otro personaje, de nombre el Viajante. Realizado en silicona, resinas y huesos. La idea era profesionalizarnos. Su primera presentación fue para un trabajo para la asignatura de fotografía de la escuela Llotja. Recuerdo la sorpresa que se dio el profesor Pardo, al ver todo el montaje.

Plus tard nous construisons un autre personnage, de nom le Voyageur. Effectué en silice, résines et os. L'idée était de nous professionnaliser. Sa première présentation a été pour un travail pour la matière de photographie de l'école Llotja. Je rappelle la surprise qui a été donnée le professeur Pardo, en voyant tout l'assemblage.

Caramelo 1984

2009-05-14T04:17:00.000-07:00

Siempre he pensado que para ser creativo tienes que comprometerte al máximo en tus sueños, ir al máximo de tus posibilidades. Es cuando sueles sorprenderte a ti mismo y a los demás. Nosotros, Pasqui , Roncho, Pepe,Xavi y Toni decidimos construir un ser fantástico a tamaño natural. Y lo hicimos , menudos fines de semana nos pasamos en un garaje de la Barceloneta , y el resultado fue este.

Il·lustracions per Planeta Imaginari

2009-05-14T03:54:00.000-07:00

Algunas ilustraciones para planeta imaginari de 1984

Pep Duran Planeta imaginari

2009-05-13T03:01:00.000-07:00

Planeta imaginari

2009-05-13T02:32:00.001-07:00

En 1983 inicio una serie de colaboraciones como ilustrador en el programa de Televisión Española “Planeta imaginario”. Tan solo contaba con 17 años, fue increíble. Lo que lamento fue mi inexperiencia e ingenuidad aunque no me puedo quejar. Mis colaboraciones consistían en realizar ilustraciones que se mostraban como cuentos, narrados por Pep Duran. También participe en la creación de personajes y attrezzo, y algunas veces como actor pero siempre bajo una máscara.
Planeta imaginario a mi entender fue uno de los pocos programas infantiles de televisión que potenciaban la imaginación y la creatividad a los más pequeños, y que en el fondo no parecía un programa para niños. El secreto consistía en un buen equipo, dos grandes guionistas como Miquel Obiols i Josep María Vidal, la realización de Ángel Alonso, y en producción Fernando González Tejedor. Recuerdo con cariño que era como una gran familia. La protagonista del programa era Flip la cual la interpretaba Teresa Soler, y como no, ¡el increíble narrador de cuentos Pep Duran!.
Lo grandioso de cada programa a parte de su realización eran los artistas, grupos teatrales y colaboradores que participaban. Recuerdo la participación de Cesc Gelabert i Leopardi, Víctor i Gina, Lola Gaos, Ferran rañe, la fura dels Baus y tantos otros….los que colaborábamos en ilustración, attrezzo, creación de personajes, construcción de decorados también formábamos una pequeña familia, entre ellos recuerdo a Llorenç Miquel , Fira Fantástica (Toni y Laura),la Irene, y más tarde Taller d’art i tecniques Fantastiques, Formado por Pascual Royo, Pepe López, Carlos Roncheras, Xavier Villaronga y yo mismo . Un grupo de compañeros de la escuela Llotja en que un buen día aprovechando las circunstancias, decidimos montar una empresa de construcción de personajes fantásticos y decorados , la cual mas tarde pasaría a llamarse Art Ficció.

monstruito 1983

2009-05-12T03:55:00.000-07:00

Por aquel entonces mi afición por la naturaleza y por lo fantástico me llevo construir pequeños personajes con diversos huesos de animalitos. Recuerdo que el profesor Casero al verlo me dijo…Toni esto tenemos que fotografiarlo…

Escuela Llotja 1983

2009-05-12T03:52:00.001-07:00

Curso de 1983, Escuela Llotja. Fue una época muy feliz repleta de sueños y energía. En la foto junto a mis compañeros el mejor profesor que he tenido. Eustaquio Casero.