viernes, 4 de diciembre de 2009

A l'amic Jordi


Fa uns quants anys enrere, quan impartia classes d’ il•lustració a l’escola Llotja del carrer Avinyó, conjuntament amb els meus companys, ens vam proposar portar a terme una sèrie d’activitats per tal de difondre i dignificar l’ofici de dibuixant i il•lustrador. Així vam començar a programar una sèrie de conferències i exposicions les quals tindrien com a prioritari convidar artistes i professionals, tant de renom nacional com internacional. Paral•lelament vam trobar interessant exposar treballs d’ex-alumnes que haguessin triomfat professionalment dins de l’àrea de l’artista convidat. El propòsit consistia a propiciar el contacte entre tres generacions , els professionals de renom, els que estan començant i els alumnes que aspiren a ser professionals.
Feia temps que coneixia l’obra del Doctor Jordi Sabater Pi, i vaig pensar en aquell moment que seria una bona idea proposar-li el projecte d’una exposició sobre part de la seva obra gràfica, i de pas intentar aconseguir la publicació d’un catàleg, ja que els que ens dediquem al món de l’art sabem que una exposició té un temps efímer, i el catàleg, com a testimoni, perdura en el temps.
Vaig posar-me en contacte amb ell i li vaig proposar el projecte. Recordo bé com de receptiu i il•lusionat es va mostrar amb la idea, i partint del seu vist i plau vaig organitzar l’exposició. No cal dir que tot plegat va ser tot un èxit ja que vam poder recollir una extraordinària mostra dels seus dibuixos en antropologia, botànica, paisatgística, zoologia i primatologia. Fou destacable el gran nombre de públic en l’acte d’inauguració: alumnes, professionals del món de la il•lustració i de la ciència... així com també admiradors de tota condició.
Arran d’aquesta exposició vam travar una bona amistat, suposo que per l’interès mutu en el dibuix. Recordo haver tingut llargues converses sobre artistes i dibuixants, tant del passat com de l’actualitat. Tot d’una, la conversa es traslladava del terreny de l’art al de la ciència i finalment tornava als seus records de la seva vida a l’Àfrica. Les trobades es feien freqüents i les converses apassionants. En una d’aquestes trobades em va proposar sortir un matí a dibuixar a fora de Barcelona, i em va semblar prou interessant . Vam anar a Montserrat, a dibuixar la muntanya, crec recordar que seria el juliol del 2003, i no vam deixar de sortir a dibuixar fins a finals de setembre del 2005. Cada setmana agafava el cotxe i l’anava a recollir a casa seva a primera hora del matí , ell ja m’esperava a baix al carrer amb el seu bloc de dibuix i el seu llapis. Un dia anàvem al Montseny , un altre al Pedraforca, a San Llorenç de Munt, al pantà de Sau..., però el lloc on anàvem mes sovint era Montserrat. Podria ser per la proximitat i evidentment per la majestuositat de la muntanya. Vaig aprendre a dibuixar molt en aquestes sortides. A part, era un plaer trobar-te qualsevol dia al matí en aquests indrets i en companyia del Doctor Jordi. Recordo un grapat d’anècdotes divertides en aquests viatges.
Amb el temps el lligam entre nosaltres i amb l’Escola Llotja va ser més intens ja que ell estava sempre obert a participar en qualsevol acte relacionat amb el dibuix i la il•lustració naturalista. El Departament d’il•lustració de l’escola va proposar posar el seu nom a l’aula de dibuix més emblemàtica de l’escola. I així ho vàrem fer. En la inauguració va dir-me: “El destí és capritxós ja que de jove volia ser dibuixant i tenia interès a anar a la Llotja a aprendre, però el meu pare no em va deixar, finalment l’aula mes important de dibuix de l’escola portarà el meu nom“.
El senyor Jordi, amb el temps va transmetre a tothom qui el conegués el sentiment d’autenticitat d’una vida plena i dedicada a la ciència, la seva personalitat i actitud, les seves declaracions i comentaris del seus raonaments, transmetien la sensació d’ estar davant d’un d’aquells personatges amb saviesa i que tan sols coneixem en novel•les o relats romàntics del segle XIX. Possiblement a la seva vellesa aquest sentiment es va fer més intens... Un dels últim actes que vaig organitzar va ser el comissariat de l’exposició “L’ULL DE LA NATURA” en el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquesta exposició tenia d’especial que era la primera vegada que els seus dibuixos es mostraven en un museu i , per a més satisfacció, en un que forma part del MANAC i de la reserva del PRADO de Madrid. El dia de la inauguració el recinte estava de gom a gom i recordo que , quan el Doctor Jordi va entrar a la sala del Museu, el públic assistent el va aplaudir efusivament, quasi com en la cloenda d’una gran actuació teatral. Va ser un d’aquells moments màgics i emocionants.
En els últims temps el Doctor Jordi es va anar apagant com una flama. Fins que els seus dits ho van permetre no va deixar de dibuixar. Al final, encara que el seu cos no li respongués a causa del seu estat, cal dir que sempre la seva ment va mantenir-se totalment lúcida i clara. En una de les últimes converses amb ell li vaig preguntar d’on treia tanta vitalitat, la seva resposta va ser: “Tan sols tinc molta curiositat”, i continuant la conversa , li vaig demanar: “Si pogués viure 80 anys més en què investigaria?” La seva resposta fou contundent: “En el Cosmos, pensa que l’ésser humà és l’únic animal, que té consciència de l’Univers”.
Antoni Micó Floriach

miércoles, 15 de julio de 2009

CARPETA DE DIBUJO DE MICHAEL SANDA











La magia del objeto
Cuando inicio una historia me gusta crear un elemento, un objeto real que parezca lo más autentico posible. Supongo que lo hago porque me gusta, también por mi antigua profesión de diseñador de attrezzo. Pero la verdad es que encuentro fascinante poder tener algo construido entre mis manos, que ha surgido de la imaginación. Es como pasar de una dimensión a otra (La mente, el dibujo, el papel, la materia).

Esta es una carpeta de viaje de uno de mis personajes, pertenece a un dibujante del siglo XIX, Michael Sanda, el cual participo en la campaña militar de Egipto en 1882-1884.
La realice con cartones, piel y tela. Luego la decore con algunos elementos, buscando por anticuarios y tiendas de coleccionismo. Lo mas divertido es plantearte el diseño partiendo de los materiales, es como un rompe cabezas.
Bien todavía no está terminada, debo solucionar algunos detalles y envejecerla.

The magic of the object
When beginning a story I like creating an element, an actual object that seems it more authenticate possible. I Suppose that do it because likes me, also for my former designer profession of attrezzo. But the truth is that fascinating meeting being able to have something built between your hands, that has emerged of the imagination. He Is as passing of a dimension to another (The mind, the drawing, the paper, the matter).

This is a folder on a trip belongs a draftsman from the nineteenth CENTURY, Michael Sanda which participate in the military campaign of Egypt in 1882-1884.
Carries out her with cardboards, skin and cloth. Later on decorates her with some elements, seeking because of antique shops and shops of coleccionismo. It but amusing is to pose you the design splitting of materials, is as a breaks heads.
Good not yet is terminated, should solve some details and to age her.

martes, 7 de julio de 2009

Libretas de autor -1












Siempre existen momentos en que el lápiz se distrae con el papel. Recuerdo un fragmento de la gran película “El cielo sobre Berlín”, donde aparece el actor Peter Falk interpretándose a sí mismo y dibujando en un avión. Que escena tan magnífica para los que nos hemos sentido bichos raros alguna vez cuando dibujamos. Yo personalmente he dejado de sentirme extraño.
Mi buen amigo Jordi Sabater Pi , un buen día que dibujábamos juntos, se le acerco un hombre y le dijo:

-“Hooo , vaya está dibujando?..... Que difícil debe de ser?, lo que me gustaría saber dibujar”.

Le contesto:
-¡Pues dibuje! , se aprende dibujando, y si no dibuja es señal que no le gusta. Dibuje, Dibuje, que se lo pasara bien.

domingo, 21 de junio de 2009

Libretas de autor













Como sabéis es importante no dejar de dibujar. Es la primera norma para avanzar y progresar.
El problema es que por naturaleza la gente es vaga. Es importante no tomarse el dibujo como un trabajo sino como un juego, pasatiempo o una manera económica para pasar un buen rato, a parte aunque hoy en día esta de moda ser ecologista y no gastar papel, todo el mundo está enganchado a los ordenadores. Que yo sepa la electricidad también contamina, para mí lo más honesto es reciclar y aprovechar los maravillosos recursos de las libretas o blocs de bolsillo.
Es maravilloso y sorprendente. Si se va la luz puedes seguir dibujando.
Aquí tenéis una pequeña muestra de algunos dibujos de mis libretas de autor, realizadas en el tren, parques, momentos de soledad y en alguna reunión algo pesada. De ellas suelen aparecer con el tiempo las grandes ideas.

lunes, 15 de junio de 2009

Paris















Este es un proyecto ambicioso, no tan solo por el trabajo de diseño y de ilustración sino por el contenido narrativo y documental.
La historia surge a partir de un hallazgo del interior de dos maletas. Una de ellas encontrada en la carbonera del antiguo edificio del bolsín de Barcelona, y la segunda tras una pared falsa de la casa de Víctor Balaguer (Santa teresa)de Vilanova i la Geltru.

Gogol









Este es un proyecto en construcción, “Gogol el domador de Pulpos”. Este libro ilustrado está pensado para el público adulto.